La feina d’educar és apassionant,
perquè sempre hi ha un més enllà que t’indica que encara et queda un llarg camí
i que és important que no t’aturis. L’acció educativa consisteix en caminar
junts un tros, cap a un lloc incert.
La feina de mestres és una qüestió
d’ètica, una qüestió d’art. Com diu Angeleta Ferrer: la feina de mestre té més
a veure amb l’art que amb la ciència, tot i que aquesta també és indispensable.
Avui a classe de seminari hem comentat els cinc fragments que hem trobat més interessants del llibre " Va de mestres".
- Vocació i professió.
L’ofici de mestre exigeix una acció
reflexiva.
És important que un mestre domini la
capacitat de reflexió, ja que treballar amb nens requereix reflexionar
constantment sobre els propis actes.
- Saber que sabem poc..., però saber també que podem aprendre.
Un bon mestre ha de ser culte, el
mestre culte no és el que vol mostrar sempre que sap moltes coses, aquest és el
mestre pedant. El mestre culte és aquell
que accepta els límits del seu propi saber i fa el possible per anar més enllà
d’aquest límit.
Realment, un bon mestre no ha de
mostrar que sap moltes coses, un bon mestre ha de ser conscient dels seus
límits en quan a coneixements. Tothom té els seus límits, ningú ho coneix tot,
per tant sempre es poden aprendre coses noves. Un bon mestre és coneixedor dels
seus límits i intenta augmentar els seus coneixements, intenta aprendre coses
noves. Ningú ho sap tot i ningú no sap res.
- Sobre la síndrome del professor cremat
El mestre que es crema és el que no
sap on va. Els que ho saben no es cremen, es cansen que és diferent.
És molt normal que un mestre és
cansi de portar una classe, ja que requereix un gran esforç i molta paciència,
el que no és normal és que un mestre es cremi. Si això passa, si un mestre es
crema, potser cal que canviï de professió, perquè si et cremes senyal de que
tens un buit i si tens un buit vol dir que aquesta professió no t’omple per
tant no fas a gust la feina.
- Alguna matisació al diàleg: La informalitat i el silenci
El diàleg és una eina amb un ritual
propi, un ritual que s’ha de practicar seriosament si no volem desvirtuar
aquesta eina que ens ajuda a anar-nos humanitzant a poc a poc, anar-nos
educant.
Amb el diàleg, permetem que altres
ens diguin les coses que no sempre ens agrada sentir, permetem que ens diguin
els defectes que tenim. El fet de que ens facin veure els nostres defectes no
ens agrada, però certament, això és el que fa que a poc a poc anem canviant,
anem millorant dia rere dia com a persones, ens anem enriquint. En això
consisteix l’educació, però només aconseguirem millorar com a persones si tenim
el desig d’aprendre.
- Un afegitó a la felicitat
Dant Alighieri va dir que la
veritable felicitat només s’adquireix amb la contemplació de la veritat.
No és que no estigui d’acord en el
que va dir el gran poeta Dant Alighieri, però penso que si realment la
felicitat només s’adquirís amb la contemplació de la veritat mai ningú seria
feliç, perquè ningú és coneixedor de la veritat, no hi ha una veritat. El
concepte de veritat existeix, però el significat de la paraula no.
La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, no crec que vagi lligada amb la veritat.
Imatge extreta de:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs3LsFZduBGGCApVcNIIZYj27ubmy_tRegfAfuRZDLcxWEhKgzS7gKwskyhke9YSeo9R5UZnKoMPsSpHamheXKt7n6rbo5RszpwDU5lWGqhLkdeHMns4hk8M_GbPE0fgX3fhTiSNMRH79J/s1600/VA+DE+MESTRES.jpg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada