EL POWER POINT TRADICIONAL I CREATIU:
Podríem
diferenciar dos tipus d’ús en les presentacions: Aquell més tradicional,
anomenat així perquè estaria més proper a les metodologies que consideren el
professor com la font del saber, com qui ha de transmetre el coneixement de la
millor manera possible a l’alumne. En cambi, una presentació més creativa, és
aquella que explica un fet a partir d'una imatge o transmet emocions al públic.
Les utilitzacions tradicionals de les presentacions no
totes són negatives, ja que en entorns educatius presenten diferents
avantatges:
• L’alumne
sempre té en pantalla una guia del que s’està dient, dels termes claus o de
l’esquema...
• Permet
d’incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear
esquemes de manera que és fa més intel•ligible la matèria.
• Podem inserir
tota mena d’elements multimèdials com ara: imatge, so, vídeo,
animacions,...
• L’alumne té
més facilitat per prendre apunts.
• Permet
utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat
dels continguts
El principal
desavantatge però, és que tot això està encaminat a establir un tipus de
discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic, per això perpetua
una metodologia molt concreta. A més també podríem afegir-hi els desavantatges
següents:
• Moltes
vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb
claredat.
• L’orador ja
no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla.
• Els colors i
les formes es col•loquen en pantalla de forma indiscriminada sense atenir-se a
cap ordre estètic ni utilitat. repetició indiscriminada de determinats tipus de
sons.
• Si no hi ha
un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el
cansament que això provoca als alumnes.
• Una idea
generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició en la
presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en
el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el
discurs.
• Els oradors
tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes
ho assimilen més ràpid.
• S’estableix a
classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va
llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.
Cal destacar, que les
diapositives són l’eix central dels programes de creació de presentacions. En
ella i col•loquem lliurament els objectes com ara: textos, vídeos, imatges,
etc. El conjunt de diapositives formen una presentació.
Les presentacions en
Power Point tenen l’extensió pptx o ppsx, en Impress creem arxius odp i google
també utilitza el seu propi format, però la presentació s’emmagatzema al
servidor. Cal dir que tots tres programes donen opcions d’exportar i importar
arxius. Les transicions son l’efecte visual i/o sonor que s’estableix entre
diapositives. Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que
s’estableix als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida de
dins la diapositiva
